|
| José
Miguel de Azaola premio Manuel Lekuona 2000 de Eusko Ikaskuntza |
|
El
investigador bilbaíno José Miguel de Azaola recibió
en su domicilio de Alcalá de Henares el premio Manuel Lekuona
de la mano de Juan José Goiriena de Gandarias, presidente
de Eusko Ikaskuntza, por llevar "toda una vida desarrollando
una importante labor en pro de la cultura vasca".
José Miguel
de Azaola nació en Bilbao en 1917, se licenció en
Derecho en Salamanca y realizó el doctorado en Madrid y
Friburgo. Fundó y dirigió la revista Lar
y fue uno de los creadores de la revista bilingüe Egan.
Trabajó en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas,
en el Insituto Nacional del Libro Español, fundó
y dirigió el Seminario de Estudios Europeos en el Ateneo
de Madrid y también estuvo al servicio de la Unesco
durante 14 años. Ha colaborado en los periódicos
El Diario Vasco, El Correo español-El Pueblo Vasco,
El País y Ya.
Es autor de numerosas
obras de temática vasca como El País Vasco (1988),
Vasconia y su destino I y II (1972, 1976); otras de temática
europea tales como En busca de Europa (1949) y La Unión
Europea hoy (1994). Ha escrito varios libros sobre Unamuno,
El mar en Unamuno (1986) y Unamuno y sus guerras
civiles (1996) y las novelas La depreciación del
hombre (1949) y El pan de nadie (1958). Preparó
también varios guiones argumentales y musicales de óperas
como Carmen, Rigoletto y La Bohème.
El galardonado dedicó
el premio a la memoria de sus padres y especialmente a su esposa.
En su discurso se preguntó si era merecedor de tal premio
y aceptó el mismo "como homenaje que se rinde no
a mi persona, sino a una serie de coincidencias que contribuyen
a poner un nombre (en este caso, el mío, muy modesto) al
lado de una obra" . |
| Erromanizazioa
Euskal Herrian CD-ROMa kalean da |
|
Eusko
Ikaskuntzako Mediatekak Erromanizazioa Euskal Herrian CD-ROMa
kaleratu du. Hezkuntza, Unibertsitate eta Ikerketa Sailaren onetsia
izan duen multimedia aplikazio honek, informazioa eskaintzen du
Euskal Herriko erromatar aroko gizarte, politika eta ekonomiarekin
lotutako hainbat alderdiri buruz. Honen edukiak erabiltzailea
protagonista nagusi duen argumentu batean kokatzen dira: Kaius
Beltz askatu beharra dago, jainkoen errakuntzaz erliebean
harrapatuta geratu baita.

Horretarako, erabiltzaileak hainbat proba gainditu behar du aplikazioan
zehar biltzen diren ezagupenen bitartez. Horrela, erabilitako
metodologia probak gainditzea eskatzen duen sisteman oinarritzen
da: atal bakoitzean ikasitakoa berehala aplikatzen da, xede guztiz
zehatza betetzeko. Aplikazio horretaz gain, gelako erabilerari
dagokionez, beste hainbat aukera eskaintzen du Erromanizazioa
Euskal Herrian aplikazioak:
-
Galderak:
Pantaila nagusian izen hori daraman botoia sakatu eta atalka
antolaturiko galdera-zerrenda ikusteko aukera emango dizu.
Irakasleak horiek erabil ditzake ikasleek jasoriko ezagupenak
ebaluatzeko, edo aldez aurreko ebaluazioa egiteko, gero, lortutako
emaitzekin konparatzeko.
-
Koadernoa:
Baliabide honen bitartez oharrak hartu eta gorde egin daitezke,
ondoko saioetan erabiltzeko. Tresna ezin hobea da irakasleak
planteatutako lana egiteko, zeren eta ikasleak informazioa
bil baitezake ataletan barrena dabilen bitartean. Koaderno
honen erabilera sinpleagoa: probak gainditzeko baliagarriak
izan daitezkeen galderak jasotzea edukien pantailetan.
Halaber,
multimedia aplikazio hau kontsulta sistema gisa erabil daiteke,
galdera ludikoak eta gelan erabili beharreko atalak alde batera
utzirik. Erabilera mota hau, segurki egokiagoa da gai honetan
interesaturiko pertsona helduentzat. Ildo horretatik, beraz, aukera
zabal eta interesgarria eskaintzen du, hainbat baliabide erabili
baitira garai hartako gizarte, politika eta ekonomiarekin lotutako
alderdiak azaltzerakoan.
Aplikazio
hau lehenengo aldiz erabiltzen denean garrantzitsua da laguntza
atala kontsultatzea, batez ere proposatu den argumentu ludikoa
jarraitu nahi izanez gero. |
| Eusko
Ikaskuntzaren XV. Kongresua |
|
Asteazkenetik
ostiralera, Kursaal Jauregiak Eusko Ikaskuntzaren XV. Kongresua
hartuko du bere baitan. Eusko Ikaskuntzak antolaturiko hitzordu
honetara hamaika herrialdeko ehun aditu inguru bilduko dira, Euskal
Herriko Arte, Kultura eta Zientziaren egoeraz eztabaidatzeko xedean.
Kongresua
sei sailen bitartez egituratu da: horietariko hiruk hirugarren
milurtekoaren atariko gizarte, erakunde, ekonomia eta politika
koordenatu berrien azterketari ekiten diote, euskal gizarte eta
kultura esparruan duten eragina ere kontuan hartzen dutela; beste
hirurek zientzia eta arte diziplinen egungo egoera haztatuko dute
azken iraultza teknologikoak sorturiko eszenategian.
Euskal
gizartea eta bere etorkizuneko aukerak ezagutzeko eztabaida-gune
garrantzitsuenetariko bat dugu Eusko Ikaskuntzaren XV. Kongresu
hau.
*
* *
De
miércoles a viernes, el Kursaal acoge el XV Congreso de
Estudios Vascos. A la cita, organizada por Eusko Ikaskuntza-Sociedad
de Estudios Vascos, acude cerca de un centenar de especialistas
de once países para debatir sobre el estado actual del
Arte, la Cultura y la Ciencia en Euskal Herria.
El
Congreso se articula mediante seis secciones: tres de ellas abordan
el análisis de las nuevas coordenadas sociales, institucionales,
económicas y políticas al comienzo del tercer milenio
y su influencia en el ámbito social y cultural vasco, mientras
que las tres restantes pulsarán el estado actual de las
disciplinas científicas y artísticas en el escenario
creado por la última revolución tecnológica.
El
XV Congreso de Estudios Vascos constituye uno de los más
importantes foros para el conocimiento de la sociedad vasca y
para su proyección futura. |
| |
Informazio
Gehiago - Más información |
| Hemeroteka-
Hemeroteka |
| XV
Congreso de Estudios Vascos |
Euskonews & Media 145.zbk
(2001/11/23-30) |