El
24 de septiembre de 1984 Suzuko Tamura, filóloga japonesa,
presenta una ponencia en el 10º Congreso de Euskaltzaindia |
Fuente:
Enciclopedia Auñamendi |
Filóloga japonesa contemporánea.
Conoció al profesor de Filología vasca de la Universidad
de Toulouse, Jacques Alliers, en Tokio. La labor de este filólogo
despertó su interés por la lengua vasca. En 1980
estuvo tres semanas en casa de Alliers, en Saint Palais. Luego
practicó el euskera con un jesuita de San Sebastián
que estaba de misionero en Japón. También en 1980
presentó una ponencia en euskara en los encuentros de los
filólogos vascófilos celebrados por la Academia
de la Lengua Vasca en Leioa. De regreso a su país comenzó
a dar clases de euskara en la Universidad de Waseda. Sus alumnos
llegaron a representar la obra teatral Aireportua espioia.
Ha estudiado las variedades del euskara en Baja Navarra, Vizcaya
y Guipúzcoa. En agosto-septiembre de 1984 pasó unas
semanas en Urdiain, Nafarroa, en casa del académico José
M.ª Satrústegui, preparando la ponencia que presenta el
24 de septiembre en Pamplona, con motivo del 10.° Congreso
de Euskaltzaindia que significará, además, un homenaje-recuerdo
al gran euskerólogo navarro don Arturo Campión.
S. Tamura disertó en euskara sobre «Los factores para determinar
el orden de las palabras». La filóloga japonesa, tras convivir
con los vascos, entró en el Cristianismo, bautizándose
el día de Pentecostés de 1984. Ha publicado su estudio
Sintactic Patterns of nouns Japanese, Ainu, Canadian Eskimo
and Basque. Desde el día 27 de octubre de 2000 figura
en la lista de los académicos de honor de la Real Academia
de la Lengua Vasca-Euskaltzaindia. |
El
25 de septiembre de 1728 queda fundada la Real Compañía
Guipuzcoana de Caracas |
Fuente:
Enciclopedia Auñamendi |
Constituida por Real
Cédula de 25 de septiembre de 1728, la Real Compañía
Guipuzcoana de Caracas (RCGC) prolongaría sus días
hasta 1785, que de alguna forma quedaría refundida en la
Compañía de Filipinas.

Edificio de la Real Compañía
Guipuzcoana de Caracas, en La Guaira (Venezuela).
|
Marie
Jeanne Minaberry, «Andereño», «Atalki», kazetaria eta euskaltzain
ohorezkoa, Bankan jaio zen 1926ko irailaren 26an |
Iturria:
Lur Hiztegi Entziklopedikoa |
Nafarroa
behereko idazlea. Bankan, Baigorrin, 1926ko irailaren 26an jaioa.
Bankan, herriko idazkari. Saint Louis ikastetxean irakasle. Basque
Eclair egunkariaren idazkari. 28 urte zituela hasten da idazten.
Herria, Gure Herria, Almanaka, Pan- Pin agerkarietan argitaratu
ditu idazlan gehienak. Hainbat poesia sarien irabazle izan da.
Hasieran olerki batzuk eman zituen argitara, baina, batez ere,
haurrentzako antzerki lanak idatzi ditu. Horietako batzuen izenburuak
dira: Mokhor bat eta mokhor bi (1965), Begietakoa, Joanez
Zirtzil, Manexen nahigabeak, Auzitegian, Marilkitaren otoitza,
Eri haundia, Abereen eguberri eta Eñaut eta sagutxo.
1983an, antzerki lan batzuk bildu, eta argitara eman zituen haur
Antzerkia bilduman. Toribio Altzaga antzerki saria irabazi
zuen 1982an.Irratirako ere lan egin du eta hiru LP ere atera ditu.
Euskal Herriaren Eguberri, Agur María, Anjelus eta Kanta
zan, Marijan(Cd-a). «Haize garbia» taldearekin bat bi hiztegietan
eta gramatika batean egiten du lan. Euskarara itzultzen du Ion
Oñatibiaren Euskara Irrati bidez eta baita Manuel
Lekuonaren Xuri eta Gorri eta Kikirriki .1982an
Toribio Altzaga saria irabazten du, Haur Antzerki obrarekin
eta 1993an Antzerkia Ikastetxean idazten du. Euskaltzain
ohorezko izendatu zuten 1998ko apirilaren 24an. Ustaritzen Atalkiena
etxean bizi da. |
Euskonews & Media 136.zbk
(2001 / 9 / 21-28) |